Something strange

Ahir anant amb Metro al tornar de la uni em vaig sentir com feia temps no em sentia. Realment era una sensació extranya la que recorria el meu cos. No semblava jo, semblava una Sandra diferent. Tranquil·litat, felicitat, emoció... tot això i molt més passava pel meu cap i pel meu cor sense saber ben bé perquè. Només estava anat en metro, però veure la gent passar amb presses, cridar com bojos... tot això ahir em quedava lluny mentre sentia "Desde mi cielo" i plorava com una magdalena. Hi ha vegades que res té explicació!
I a tot això que vaig viure i he d'afegir, sens dubte, haver vist a una gran amiga a la uni després de molt temps. Realment sembla una tonteria alegrar-te en sentir una abraçada d'algú que veus sovint, tots hem sentit allò de: "però si el veuràs després", "però si parlaràs amb ell després", però no hi ha res millor que retrobar-te amb aquells que estimes (en majúscula, de tot cor) després d'unes vancances mogudetes.



Espero que us hagi anat molt bé el Nadal.