A vegades res té sentit. A vegades t'aixeques amb el peu esquerre i tot el dia estàs enfadat i de mal humor. Però a vegades t'aixeques amb el peu dret i a més a més vius un matí fantàstic. Això és el que m'ha passat avui a mi. M'he retrobat amb un gran amic, i afegeixo l'adjectiu "gran" perquè amic se'm queda curt. Hem parlat de tot i de res i evidentment, per no perdre el costum, hi havia silencis d'aquests que es coneixen com a "incomòdes" i en els quals surts amb temes tan superficials com "Tot continua igual aquí", però fins i tot aquests silencis són fantàstics, serveixen per mirar l'altre i per reflexionar sobre una cosa tan senzilla o tan complicada com és l'amistat. Per què realment què és l'amistat? Fins fa poc jo no ho tenia massa clar, però gràcies a persones tan sensibles i ... (no em surt la paraula que busco... aix!) poc a poc m'adono de tot el que aquest sentiment comporta.
Moltes gràcies i espero que la broma de no veure'ns en tres mesos sigui només això, broma!
Per cert, recorda que cal estampar-se per adonar-se que certs projectes no funcionen ni funcionaran mai, però cal tirar-los endavant per després no penedir-te d'allò que haguéssis pogut fer.
Petonets!
jueves 21 de febrero de 2008
miércoles 16 de enero de 2008
Something strange
Ahir anant amb Metro al tornar de la uni em vaig sentir com feia temps no em sentia. Realment era una sensació extranya la que recorria el meu cos. No semblava jo, semblava una Sandra diferent. Tranquil·litat, felicitat, emoció... tot això i molt més passava pel meu cap i pel meu cor sense saber ben bé perquè. Només estava anat en metro, però veure la gent passar amb presses, cridar com bojos... tot això ahir em quedava lluny mentre sentia "Desde mi cielo" i plorava com una magdalena. Hi ha vegades que res té explicació!
I a tot això que vaig viure i he d'afegir, sens dubte, haver vist a una gran amiga a la uni després de molt temps. Realment sembla una tonteria alegrar-te en sentir una abraçada d'algú que veus sovint, tots hem sentit allò de: "però si el veuràs després", "però si parlaràs amb ell després", però no hi ha res millor que retrobar-te amb aquells que estimes (en majúscula, de tot cor) després d'unes vancances mogudetes.
Espero que us hagi anat molt bé el Nadal.
I a tot això que vaig viure i he d'afegir, sens dubte, haver vist a una gran amiga a la uni després de molt temps. Realment sembla una tonteria alegrar-te en sentir una abraçada d'algú que veus sovint, tots hem sentit allò de: "però si el veuràs després", "però si parlaràs amb ell després", però no hi ha res millor que retrobar-te amb aquells que estimes (en majúscula, de tot cor) després d'unes vancances mogudetes.
Espero que us hagi anat molt bé el Nadal.
lunes 14 de enero de 2008
Hoy empieza todo
Aunque parezca el nombre de una película, muy recomendable por cierto, para mi, hoy día 14 de enero empieza todo de nuevo. Muchas veces te planteas que todo lo que te rodea no te llena, que no te gusta nada tu actitud últimamente, que no eres la misma, pero pocas veces decides empezar de nuevo, no obstante yo lo he decidido!
Por fin, volveré a ser yo, la payasa de siempre, aquella que venís buscando desde hace unos días y no está. Aquella que seguirá con el cachondeo sano y que se lo pasará en grande con las pequeñas cosas que le ofrezca la vida.
Hoy por fin vuelvo a ser yo!
PD: Hi ha coses més importants per les que preocupar-se, que les dos últimes setmanes! =)

domingo 13 de enero de 2008
El principio

Y como todo tiene un principio, hoy empezaré a escribir este blog, donde intentaré escribir o mostrar todo aquello que pasé por mi mente, o que simplemente me guste o me parezca curioso.
Espero escribir aquí aquello que a veces no sabes como contar o que no sabes a quien contárselo.
Hoy empieza algo que es nuevo para mi, porque como dicen: "Año nuevo, vida nueva!!" y yo añado: "cosas nuevas!" Por cierto, FELIZ AÑO 2008!!
Hasta pronto.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)