Avui per tu (o no...)

A vegades res té sentit. A vegades t'aixeques amb el peu esquerre i tot el dia estàs enfadat i de mal humor. Però a vegades t'aixeques amb el peu dret i a més a més vius un matí fantàstic. Això és el que m'ha passat avui a mi. M'he retrobat amb un gran amic, i afegeixo l'adjectiu "gran" perquè amic se'm queda curt. Hem parlat de tot i de res i evidentment, per no perdre el costum, hi havia silencis d'aquests que es coneixen com a "incomòdes" i en els quals surts amb temes tan superficials com "Tot continua igual aquí", però fins i tot aquests silencis són fantàstics, serveixen per mirar l'altre i per reflexionar sobre una cosa tan senzilla o tan complicada com és l'amistat. Per què realment què és l'amistat? Fins fa poc jo no ho tenia massa clar, però gràcies a persones tan sensibles i ... (no em surt la paraula que busco... aix!) poc a poc m'adono de tot el que aquest sentiment comporta.

Moltes gràcies i espero que la broma de no veure'ns en tres mesos sigui només això, broma!
Per cert, recorda que cal estampar-se per adonar-se que certs projectes no funcionen ni funcionaran mai, però cal tirar-los endavant per després no penedir-te d'allò que haguéssis pogut fer.



Petonets!